INTRODUCCIÓ










No és poca la literatura publicada al voltant de Pilar Montaner. Sobre el seu enorme esperit escrigueren autors de la talla de Rubén Darío, Unamuno, Azorín, Gabriel Alomar o Eugeni d'Ors, i la seva capacitat artística va ser venerada per alguns dels millors pintors de l'època i per molts dels que van protagonitzar la cultura i el bon saber en aquell temps estrany que els va tocar viure. Sorolla, Toni Ribas, Anckerman, Rusiñol, Anglada Camarasa, Toni Gelabert, John Singer Sargent, l'Arxiduc Lluís Salvador i tots els que van tenir veu a la Mallorca de principis de segle XX admiraren l'excel·lent obra pictòrica i els posats d'aquesta menuda però increible dona.


Però a diferència de tots els noms citats, el seu no encapçala enciclopèdies ni apareix citat en els llibres de text. L'explicació potser es pugui trobar en una concatenació de greus problemes personals, que va començar amb la ruïna sobrevinguda de la seva família i que es va allargar amb la malaltia i mort prematura de la major part dels seus catorze fills. Però també és molt probable que el seu nom hagi estat gairebé oblidat per ser dona en un món d'homes. Resulta precisament paradoxal i revelador que algunes de les millors crítiques que rebés en vida fessin referència a la virilitat de la seva pinzellada com una de les seves millors virtuts ...


És hora de donar-la a conèixer a les generacions actuals. És el moment de rescatar de l'oblit i admirar les seves genials quadres, tant els que pertanyen a la seva primera època -encara ajustats als rigors dels cànons d'un segle que agonitzava- , fins als que va imaginar i va elaborar quan la seva mà es tornà valent i seva pinzellada escruixidora.


Seria també extraordinari que per un moment poguéssim participar dels seus pensaments a través de la seva pintura, que aconseguíssim veure a través dels seus ulls aquesta Mallorca a la qual va adorar, amb les seves pedres, els seus paisatges i la seva gent, que poguéssim participar de l'entusiasme per una vida -de vegades somiada, i moltes vegades terrorífica- apurada fins a les últimes conseqüències, amb Juan Sureda, el seu marit, i l'intens amor que va sentir cap als seus fills.



És de justícia que ara li tornem part de tot aquest amor que va moure la seva vida i la seva obra.





traducció