De la illa Daurada
Aquests boscos estan masells de violetes selvatges que, modestes, s’amagan entre es fullatge, però s'agradosa flayra els descobreix y fa traició.
Axís passa en ma bona amiga Pilar Montaner de Sureda que viu retirada dins son palau, rodetjada d'una prole qu’arriba al número nou, lluny de es traqueteig mundà, però qu’una volta haver parlat ab ella s'endevina s'artista de temperament refinat, d’ànima enlairada, de senzillesa incomparable.
[...]Y en tot axò la jove artista, per que ho és jove y ho serà eternament per la seva figura animada, revoltosa, bellugadissa, permaneix casi ignorada p’es públich de Palma a n’a qui no s’ha volguda confessar mai pintora, exploradora de s’art que l’atreu y la té cautiva en llassos que l’estrenyen y l’estiran en forta corrent.
[...]Desde’l fons d’es cor agrahesch a sa amiga sa amabilitat, y esper que ses cultes barcelonines acuhiràn gustoses a s’artista que, indignament, presenta sa vostra germana de la Illa Daurada.
Coloma Rosselló
traducció castellá
